Cometa Holmes

17P/Holmes   

Descobriment
Descobridor	Edwin Holmes
Data de descobriment	6 de novembre de 1892
Altres designacions	1892 V1; 1892 III; 1892f; 1899 L1; 1899 II; 1899d; 1906 III; 1906f; 1964 O1; 1964 X; 1964i; 1972 I; 1971b; 1979 IV; 1979f; 1986 V; 1986f; 1993 VII; 1993i
Elements orbitals
Època 27 d'octubre de 2007 data juliana
Excentricitat (e)	0,432564
Semieix major (a)	3,618414 ua
Periheli (q)	2,053218 ua
Afeli (Q)	5,183610 ua
Període orbital (P)	6,882994 anys
Inclinació (i)	19,1126°
Longitud del node ascendent (Ω)	326,77381045426 °
Argument periheli (ω)	24,738506005017 °
Anomalia mitjana (M)	133,78558143669 °
Dates periheli	4 de maig de 2007 27 de març de 2014
Característiques físiques
Magnitud absoluta	9,4
Més informació
Identificador JPL	1000044

17P / Holmes és un cometa periòdic del sistema solar descobert per l'astrònom amateur britànic Edwin Holmes el 6 de novembre de 1892. A finals d'octubre de 2007, el cometa va augmentar la seva brillantor d'una manera significativa, al voltant d'un milió de vegades més, des d'una magnitud 17 fins a una magnitud 2,5 en unes poques hores. El 16 de novembre d'aquest mateix any, la coma del cometa, un núvol de gas i pols que envolta el nucli, va créixer fins a superar el diàmetre del Sol, convertint-se en l'objecte més gran del sistema solar.^[1] No obstant el nucli només fa 3,6 quilòmetres.